Estafa, danys i usurpació

Delictes contra el patrimoni i l’ ordre socioeconòmic

Sota aquesta rúbrica s’engloba una complexa xarxa d’infraccions penals que ataquen interessos tan diversos com la propietat, el patrimoni o l’activitat econòmica en general i que solen anar presidides per l’ànim de lucre en qui les comet. En aquest sentit, es compten des dels clàssics robatoris i furts, passant pels fraus més variats i els que busquen frustrar intencionadament els drets de crèdit dels creditors, fins a aquells altres que afecten el mercat o el funcionament intern de les societats mercantils, sense oblidar el blanqueig de diners.

Furt:

Localitzat a l’ article 234 del Codi Penal. Consisteix en apoderar-se d’una cosa propietat d’un altre (presó de 6 a 18 mesos). Si el valor del sostret fos inferior a 400 euros, constituirà delicte lleu castigat amb pena de multa.

Les anteriors penes es dispararan d’1 a 3 anys en determinades circumstàncies (coses d’especial valor, de primera necessitat, quan causi greu perjudici, empitjori la situació de la víctima, per tenir el seu autor 3 condemnes anteriors, per l’ús de menors o en el si d’una organització criminal).

ROBATORI (article 237 del Codi Penal):

Apoderar-se de coses alienes, però difereix del furt perquè en aquest cas això es fa emprant força en les coses per accedir o abandonar el lloc on estan, o violència o intimidació en les persones. La llei conté definicions sobre el que es considera força en les coses (escalar per arribar al lloc on hi ha les coses, trencar o fracturar portes o finestres, caixes, cofres, forçar panys, ús de claus falses i manipulació d’alarmes), i el que cal entendre per claus falses.

La pena va d’1 a 3 anys, però pot disparar-se fins a 2 a 5 anys si recau en les mateixes agreujants del furt, mateixa pena que tenen el robatori amb violència o intimidació.

També té una regulació pròpia el robatori en casa habitada o en establiment obert al públic.

USURPACIÓ (article 245 del Codi Penal):

Més comunament conegut com a ocupació d’immobles, regula una problemàtica lamentablement cada vegada més freqüent (tant des del punt de vista del propietari que es veu pertorbat en el gaudi de la seva propietat, com de l’autor del delicte que amaga la dramàtica realitat de persones que no veuen garantit el seu fonamental dret a l’habitatge). L’ocupació es pot cometre amb violència o intimidació, o bé ocupant l’immoble sense autorització del seu propietari si no constitueix la seva vivenda, o mantenint-s’hi contra la voluntat del legítim propietari.

Defraudacions:

Capítol apart mereix aquesta categoria de delictes, en els quals es troben l’estafa, l’administració deslleial i l’apropiació indeguda, castigats amb les mateixes penes (6 mesos a 3 anys, i d’1 a 6 anys en els casos agreujats per més de 50.000 euros, per la gravetat del perjudici, per afectar a béns de primera necessitat o per deixar en situació de ruïna la víctima, podent fins i tot arribar a hiperagravacions de 4 a 8 anys de presó quan superi els 250.000 eur). Quan l’ import defraudat no sobrepassi els 400 eur s’enjudiciarà com a delicte lleu.

ESTAFA (article 248 del Codi Penal)

Consistent a valer-se d’un engany suficient com per produir en una altra persona un error que la porti a realitzar una transferència o a disposar de patrimoni perjudicant-se a si mateix o a un tercer. Una submodalitat són les estafes impròpies (venda de moble o immoble sense ser-ne el seu propietari, ocultant les seves càrregues o celebrar un contracte simulat).

Administració deslleial (article 252)

Consistent a valer-se d’un engany suficient com per produir en una altra persona un error que la porti a realitzar una transferència o a disposar de patrimoni perjudicant-se a si mateix o a un tercer. Una submodalitat són les estafes impròpies (venda de moble o immoble sense ser-ne el seu propietari, ocultant les seves càrregues o celebrar un contracte simulat).

Apropiació indeguda (article 252)

Quan algú fa seus o entrega a un tercer béns, o objectes mobles sobre els quals li havia estat abans concedida la facultat de gestionar-los o administrar-los, i respecte dels que tenia l’obligació de reintegrar-los al seu propietari, una cosa que no obstant no realitza. Es pot cometre igualment negant haver rebut aquests béns.

El Codi preveu igualment un delicte específic de defraudació de fluid elèctric, gas, aigua o telecomunicació de menor gravetat, castigat amb multa.

Frustració de l'execució

Tradicionalment conegut com a alçament de béns (article 257 i següents del Codi Penal), es condensen aquí totes aquelles conductes adreçades a obstaculitzar que els creditors puguin veure satisfets els seus crèdits, entorpint un embargament, així com eludint el pagament de responsabilitats civils derivades de delicte. Les penes arrenquen des d’1 any i assoleixen els 4.

Es contempla també, encara que amb menor pena, la presentació incompleta o no real de béns en un procediment d’execució judicial, així com l’ús de béns embargats per autoritat pública.

Insolvències punibles

Té lloc quan un deutor en situació d’insolvència actual o imminent, realitzi actes fraudulents perjudicant els interessos dels seus creditors. Cal ressenyar que es considera insolvència quan hi ha un desequilibri patrimonial en el qual el les obligacions exigibles a un deutor superen amb escreix el dels béns i drets realitzables del seu patrimoni, la qual cosa impossibilita al creditor satisfer el seu dret de crèdit (article 259 del CP, amb pena d’1 a 4 anys i multa). També es pot cometre afavorint uns creditors per davant d’altres amb preferència, incloent-se igualment l’anomenada falsedat comptable en procediment concursal.

Alteració de preus

Article 262 CP amb pena d’ 1 a 3 anys de presó i multa. Castiga les conductes dirigides a entorpir la lliure formació de preus en concurses i subhastes públiques, per tal de preservar la confiança en aquests mecanismes de formació de preus.

DANYS (arts. 263 a 267 del CP)

En aquests delictes, es sanciona el menyscabament o destrucció d’una cosa aliena, agreujant les seves penes quan es perpetrin emprant mitjans especialment perillosos (incendis o explosions, substàncies verinoses o corrosives, si afecten béns de la Defensa Nacional, per incendis o estralls, etc.). S’hi conté una submodalitat autònoma de danys informàtics.

Si el valor del dany no excedeix de 400 euros, es tramitarà com a delicte lleu.

Propietat intel·lectual i industrial

Es castiguen en els primers (270 a 272 del CP) les conductes en les quals intencionadament i perseguint l’obtenció d’un benefici s’atempta contra el contingut patrimonial dels drets de la propietat intel·lectual d’obres literàries, artístiques o científiques, entesa com els drets de caràcter personal i patrimonial que atribueixen al seu autor la plena disposició i el dret exclusiu a l’explotació de la seva obra. Mentre que la propietat industrial (273 a 277 CP) atorga tutela penal als drets exclusius que protegeixen l’activitat innovadora de productes o dissenys, com l’activitat mercantil, mitjançant la identificació en exclusiva de productes i serveis oferts en el mercat (patents, models d’utilitat, dissenys industrials, marques i noms comercials registrats).

Mercat i consumidors

Suposen un atac directe a la línia de flotació del mercat, la lliure competència i els consumidors. Comprèn una pluralitat de conductes que van des del descobriment i revelació de secrets d’ empresa, passant per la detracció de matèries primeres o productes de primera necessitat, frau d’ inversors, abús d’informació privilegiada, alteració de preus, accés i manipulació de serveis d’accés i terminals de comunicació, fins a la facturació fraudulenta, i el delicte de corrupció en els negocis.

Delictes societaris

Fonamentalment al·ludeixen a les conductes dutes a terme pels administradors de societats mercantils en perjudici dels seus socis o de tercers (article 290 i següents del C. Penal). Estem pensant en delictes com el de falsedat documental societària, imposició d’acords abusius o lesius, denegació de drets als socis o obstrucció de tasques inspectores o supervisores als organismes encarregats d’aquestes activitats en mercats regulats.

Receptació i blanqueig de capitals

Estretament emparentats, el primer (art. 298 CP) castiga l’ajut als responsables d’un delicte contra el patrimoni o l’ordre socioeconòmic a aprofitar-se dels efectes del mateix o rebre, adquirir o ocultar aquests efectes sempre que no hagi intervingut com a autor ni com a còmplice en aquell delicte, actuant però amb ànim de lucre i amb coneixença de la comissió del delicte precedent (6 mesos a 2 anys és la sanció que espera els seus responsables).

Mentre que el blanqueig (art. 301 CP) censura l’adquisició, possessió, ús o transmissió de béns amb coneixement del seu origen il·lícit, comesa per ell mateix o per un tercer, i oculti o encobreixi dit origen il·lícit, o ajudi a qui va participar en el delicte previ a eludir les conseqüències legals dels seus actes (6 mesos a 6 anys).

Estem especialitzats en Dret Penal

Intervenim en totes les fases del procediment penal.

IIntrodueix les teves dades i
t’assessorem

    Altres àrees d’actuació

    Oferim flexibilitat, adaptabilitat en la forma de pagament, i ens oposem a acords de conformitat tret que el client ho sol·liciti de forma expressa

    ×