Delictes contra la llibertat
Regulats en els articles 163 i següents del Codi Penal, estan considerats delictes especialment greus atès que atempten contra un dret tan fonamental i de rang constitucional com és la llibertat. Consisteixen en el tancament o detenció d’algú privant-lo de llibertat (castigat amb penes de 4 a 6 anys de presó), pena que podrà rebaixar-se en cas que es posi en llibertat al privat d’ella durant els 3 primers dies, i que ascendiran fins de 5 a 8 anys si dita privació es prolongués per més de 15 dies.
El segrest d’algú exigint una condició per a posar-la en llibertat augmentarà les penes de 6 a 10 anys.
Els anteriors delictes es valoraran de forma especialment negativa quan per a la seva execució s’hagi simulat ser autoritat, quan la víctima sigui menor d’edat o discapacitada o funcionari públic en exercici. A més, no informar de la ubicació de la persona privada de llibertat o detinguda agreujarà encara més la pena que es dispararia de 10 a 15 anys, en el cas de la detenció il·legal, i de 15 a 20 anys en el del segrest.
La detenció il·legal es castigarà amb 15 a 20 anys de presó, i el segrest de 20 a 25 anys quan la víctima sigui menor d’edat o discapacitada, o quan es cometessin amb la intenció de cometre delictes contra la llibertat sexual de la víctima.
Especialment greus es consideren aquests delictes quan el seu autor sigui funcionari públic.
AMENACES (articles 169 a 171 del Codi Penal):
Integrat per l’advertència de causar a algú, a la seva família o a persona propera un mal constitutiu de greus delictes (homicidi, lesions, tortures, delicte sexual, etc.) a canvi d’una suma de diners o una altra petició, i que es castiga amb pena d’1 a 5 anys si el seu autor aconsegueix el seu propòsit, i inferior (6 mesos a 3 anys) en cas de no aconseguir el seu objectiu.
Les anteriors penes augmentaran quan les amenaces persegueixin atemorir a un determinat col·lectiu o grup de persones (població, ètnia, seguidors d’una religió, etc.).
Menor retret mereixen les amenaces no constitutives de delicte, que es contenen en un article de tancament del Codi Penal (171), on també s’agrupen les amenaces de revelar fets relatius a la vida privada d’algú a canvi d’una quantitat de diners o la comissió d’un delicte, així com les amenaces lleus tant en l’àmbit de la llar, com fora d’ell.
COACCIONS (article 172 del Codi Penal):
Simplificadament, una coacció consisteix en impedir o en obligar a algú mitjançant l’exercici de certa violència física a fer alguna cosa contra la seva voluntat (pena de presó de 6 mesos a 3 anys o multa) en funció de la gravetat o dels mitjans emprats.
Les penes s’agreujaran quan mitjançant la coacció s’impedeixi l’exercici d’algun dels drets fonamentals continguts en la Constitució, o bé s’ impedeixi a algú el gaudi d’ un habitatge.
Es contenen també aquí codificades les amenaces lleus en l’ àmbit de la violència domèstica, agreujades quan es cometen davant de menors, en domicili comú o de la víctima, o trencant alguna ordre de protecció.
A aquests delictes cal afegir el de matrimoni forçós, d’assetjament personal (o “stalking”) i el recentíssim delicte d’assetjament a les dones que acudeixen a clíniques per interrompre voluntàriament el seu embaràs.
Estem especialitzats en Dret Penal
Intervenim en totes les fases del procediment penal.
t’assessorem
Altres àrees d’actuació
Oferim flexibilitat, adaptabilitat en la forma de pagament, i ens oposem a acords de conformitat tret que el client ho sol·liciti de forma expressa